Informació publicada al butlletí municipal de desembre de 2018.

Urbaser tramita la llicència d’obres

Després de 10 anys de tràmits i negociacions, intensificades els darrers mesos, al desembre ha entrat a l’Ajuntament la sol.licitud pel permís d’obres per construir el centre de valorització de residus i el dipòsit controlat de les Valls, un projecte que Urbaser va plantejar el 2008, tot i que fins quatre anys després no va comptar amb el vistiplau d’impacte ambiental de la Generalitat. A més s’ha fet efectiva la compra dels terrenys a la partida de les Valls, a 8 quilòmetres del nucli urbà, en un emplaçament de 34 hectàrees, on l’orografia del terreny i el sol argilós va propiciar que s’aprovés el Pla Especial Urbanístic el 2014. Aquell any l’empresa disposava de tots els permisos per construir. Malgrat tot, en un context econòmic canviant, Urbaser va paralitzar la inversió i no va ingressar els diners previstos en el primer conveni. L’entrada de Griñó i els ajustos per adequar-lo als requeriments de la Generalitat i a la nova llei de convenis han facilitat tirar endavant ara una primera fase, amb una inversió de gairebé 5,5 milions i uns ingressos municipals mínims de 240.000 euros l’any.

Projecte dipòsit controlat de residus de les Valls

El projecte de les Valls preveu la construcció d’un dipòsit controlat de residus de classe II, definits i acotats per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) com a no perillosos, així com un centre de valorització amb una línia de triatge i una altra línia de premsat on se seleccionaran les fraccions no reciclables que compleixin els requisits per ser dipositades a la instal.lació adjunta. La resta d’elements valoritzables s’enviaran a altres plantes de compostatge i centres de valorització per ser igualment tractades segons la seva naturalesa (paper, plàstics, metalls i orgànica), incloses aquelles fraccions de residus no acceptats en aquest dipòsit de tipus II. La capacitat del centre de valorització serà de 25.000 tones anuals, el que són 15 tones cada hora.

Un cop seleccionat i premsat, el residu es dipositarà en una de les quatre cel.les independents que preveu el dipòsit de les Valls. La capacitat total és de 6.857.067 metres cúbics; o el que és el mateix: 250.000 tones l’any, en gran part procedents d’altres centres de valorització de Catalunya. Amb tot, es construiran per fases, a mesura que es vagin clausurant: la primera cel.la, l’obra de la qual està en tràmit, té una capacitat d’1.293.591 metres cúbics i tindrà una vida útil de quasi 4 anys. Un cop acabi l’explotació d’aquesta, s’habilitaran successivament les altres tres: una segona cel.la de 2.291.804 metres cúbics (amb gairebé 7 anys de vida útil), una d’1.604.768 metres cúbics (quasi 5 anys) i una última d’1.666.904 metres cúbics (també 5 anys). El segellat i confinament de les cel.les serà també independent, amb la qual cosa als 21 anys d’explotació caldrà sumar-ne 30 de seguiment i control a cada una.

El projecte contempla la impermeabilització dels terrenys per no contaminar el sòl i una xarxa de drenatge, tant dels gasos com dels líquids que puguin sorgir de la descomposició (lixiviats). Es dipositaran en capes que es compacten i diàriament es colgaran de terra per evitar males olors i problemes sanitaris (veure gràfic).

Quins residus entraran a les Valls?

Residus industrials tipus II no perillosos: Els residus no perillosos són aquells que consten a la llista de residus no perillosos aprovada pel Reial decret 952/1997, i d’acord a la normativa comunitària/ europea.

          • Residus i fraccions no valoritzables, procedents de l’agricultura, horticultura, aqüicultura, silvicultura, caça i pesca; residus de la preparació i elaboració d’aliments.
          • Residus de la transformació de la fusta i de la producció de taulers i mobles, pasta de paper, paper i cartró
          • Residus de les indústries del cuir, de la pell i del tèxtil
          • Residus provinents de processos químics orgànics, de plàstics, cautxú i fibres artificials, i productes farmacèutics
          • Residus Procedents de la indústria fotogràfica
          • Residus d’envasos; absorbents, draps de neteja; materials de filtració i roba de protecció
          • Residus del desballestament de vehicles al final de la seva vida útil
          • Residus procedents de les instal·lacions per el tractament de residus
          • Residus del tractament aerobi de residus sòlids
          • Residus de les plantes de tractament d’aigües residuals no especificats en cap altra categoria
          • Residus de la preparació d´aigua per a consum humà o aigua per a ús industrial
          • Residus procedents de la fragmentació de residus que contenen metalls
          • Residus de la recuperació de sòls i d’aigües subterrànies
          • Residus municipals tipus II són roba, fusta, mescla procedents de mercats, de la neteja viària i de claveguere, i voluminosos
          • Residus de la construcció

En cas que no arribin tractats i compactats, hauran de passar, en el primer cas per la línia de triatge i en el segon, directament a la premsa, abans d’anar al dipòsit controlat. (primer hauran de ser tractats)

Tots els residus hauran de contenir informació sobre font, origen, procés de producció, composició i característiques de les matèries primeres i tractament.

Cronologia del projecte 2008-2018

L’Ajuntament renegocia el conveni per fer viable el projecte després de 10 anys

La viabilitat del projecte ha passat per una renegociació del conveni signat el 2008; i fins i tot l’entrada d’una nova empresa, la lleidatana Griñó, i la constitució d’una nova societat, Lestaca Proyectos SA, una UTE formada per Urbaser i Grup Griñó per gestionar el projecte. El primer escull ha estat adequar els acords amb Urbaser a la nova llei de convenis entre privats i administració, ja que des del 2015 no es permet una durada de més de 4 anys. A l’executar-se per fases, però, l’Ajuntament tindrà capacitat per renovar o renegociar el conveni  cada vegada que es demani llicència d’obres per fer nova cel.la.

Sobre la taula també han estat les contraprestacions econòmiques (cànon) al municipi durant els 21 anys d’explotació, acordats fa una dècada sense tenir el projecte redactat ni les autoritzacions que regulen el residu que pot entrar en un dipòsit controlat. També la relació dels llocs de treball, igualment ajustats a les dimensions de les instal.lacions,  En el renegociat, s’estableix un mínim de 240.000 euros anuals per a les arques municipals els primers tres anys, 265.000 a partir del quart any, mantenint els 3 euros/tona en el cas improbable que entrin residus urbans. Els veïns no pagaran brossa a partir de 2019 i s’invertiran 4 milions d’euros en un vial d’accés, independent de la futura carretera a Almatret.