“Una mica de carrer i llibertat”

Avui escric l’entrada a ritme d’Izal, i és que per la megafonia municipal sona “Qué bien!” -casualitat que m’ha semblat bonica-, però avui és alguna cosa més que “diumenge de vermut al balcó”: per fi la canalla pot sortir a donar un tomb pel carrer -encara que sigui una hora, algo és algo-. Quan m’he despertat, no sol se sentien els moixons cantar -com cada dia-, avui se sentia canalla rient, mares i pares alertant-los de la distància de seguretat, rodes patins, timbres de bicicleta…, llavors m’he despertat contenta. Al pujar cap a l’Ajuntament, al final del carrer Sant Bartomeu es veien dos capets amb mascareta que anaven en patins, i al girar-me, al carrer Reus hi havia un infant passejant un carro de joguina, perquè, és clar, les nines i els ninos suposo que també estaven cansats d’estar a casa 44 dies tancats. Més tard he entrat a Tuiter i he vist una piulada que deia “Al meu poble sí que se segueixen les recomanacions. Fa goig veure els xiquets tan contents”, el seu poble és Riba-roja, i sí, fa goig. Fa goig la lliçó que ens estan donant els més petits, ho estan fent summament bé. Avui estem contents perquè la canalla és mica més lliure i podran recarregar les piles. Seguiu així, no baixeu la guardià, avui l’aplaudiment és per tots vosaltres; com diu Izal “qué bien”, que bé que ho esteu fent!