Riba-roja reclama que tots els pobles riberencs participin en el grup de treball que ha de definir l’estratègia de futur de la comarca

Riba-roja té molt a aportar i creu que tots els pobles riberencs han de ser partícips de l’estratègia de futur de la comarca.

“La situació de la comarca bé exigeix sumar els màxims esforços per fer front al despoblament, l’envelliment, l’estancament de tots els sectors de l’economia comarcal i la deslocalització de grans empreses, que s’accentuarà amb el tancament de les centrals nuclears a la vista. Són molts els reptes i ens hi juguem molt, ningú n’hauria de quedar exclòs”.

L’alcalde de Riba-roja d’Ebre, Antonio Suárez, considera que la comissió territorial de treball constituïda aquesta setmana amb representants de la Ribera d’Ebre per tirar endavant l’estratègia de dinamització comarcal Un País d’Oportunitats, un País Viu“no hauria d’excloure ningú, sinó al contrari: sumar totes les sinergies possibles i fer partícips a tots els pobles riberencs. Ens hi juguem molt tots”.

Totes les aportacions de Riba-roja, incorporades
Suárez, que ha reclamat insistentment un model de futur de la comarca consensuat per tots els pobles, sense excloure cap visió ni sector econòmic, valora molt positivament que el document de treball d’Un País Viuhagi incorporat totes les esmenes presentades per Riba-roja. Entre aquestes, aportacions que són importants en clau local però també de comarca, com són l’execució de la carretera Riba-roja-Almatret, que ha de connectar la Ribera nord amb l’autopista i l’autovia Lleida-Saragossa; l’agilització administrativa del projecte de la central hidroelèctrica reversible i l’establiment d’un cànon compensatori territorial des de la Generalitat; i que el desplegament de la Xarxa Oberta de Catalunya (XOC) a tots els municipis de la comarca es faci sense ràdio enllaços.

L’alcalde posa en valor que “Riba-roja suma i té visió de comarca”. Per això recorda que també vam proposar, i van ser acceptades, altres esmenes més enllà del nostre municipi que també “són importants per la comarca i no podien quedar oblidades”, i que d’aquesta manera formen part del document de propostes que els alcaldes i alcaldesses de la Ribera fan arribar al Govern català per definir l’estratègia de futur de la comarca. Entre aquestes, l’execució de millores en la C-12, principal eix viari de la Ribera, com la rotonda d’accés a Ascó i la de Mas Giró a Móra la Nova; la millora d’accés al pas de la barca de Miravet, la connexió a la T-302 i T-3022 a Rasquera i els dos accessos a la població de Ginestar

Limiten l’accés a pobles i a formacions polítiques de la Ribera
Així doncs, Riba-roja subscriu la proposta que fa el Consell Comarcal a la Generalitat per definir l’estratègia de dinamització territorial que es durà a terme a la Ribera d’Ebre els pròxims anys, però “lamentem profundament que en un tema de vital importància a la comarca com aquest, es limiti la participació activa dels alcaldes a sis representants, quan tots els pobles i tots els riberencs patim la regressió de la comarca, és una prioritat treballar conjuntament i consensuada”.

Segons es va dir en el darrer Consell d’Alcaldes, aquesta limitació estaria imposada pel Govern català. Suárez considera que aquesta decisió “s’hauria de reconsiderar per incloure totes les visions polítiques i municipals que conformen la Ribera”, com ja va dir al darrer Consell d’Alcaldes.

L’alcalde de Riba-roja creu que el mateix Consell Comarcal hauria de fer seva aquesta reivindicació i defensar que tots els pobles de la comarca participin i siguin part activa en l’estratègia de futur de la Ribera. També tots els grups polítics comarcals, ja que en l’actual composició queden exclosos del grup de treball dues formacions amb representació política a la Ribera: la Federació d’Independents de Catalunya (FIC) i l’Agrupació d’Electors de Benissanet.

Representants actuals
Com a representants del Consell d’Alcaldes ara formen part de la comissió territorial d’Un Poble Viuels batlles de Móra d’Ebre, Flix, Tivissa, Ascó, Ginestar i Rasquera. En canvi, a més de Riba-roja d’Ebre, Miravet, Garcia, La Palma d’Ebre, Benissanet i la Serra d’Almos i Darmós n’han quedat fora, com a suplents, i només participaran en les reunions de treball en cas que algú dels alcaldes representants no hi pugui assistir.

A la delegació riberenca que ha de concretar l’estratègia de futur de la comarca també hi ha una representació del Consell Comarcal formada per la presidenta, que és alcaldessa de Vinebre, i dos vicepresidents que són tinents d’alcaldes de la Torre de l’Espanyol i Móra la Nova. Igualment hi ha agents econòmics i socials del territori, com Ernest Cubells de la Unió de Pagesos i Rebrotem; l’empresari turístic Josep Moragrega, membre de l’associació per la preservació del patrimoni ferroviari i el CERE,  del ferrocarril; l’empresària vinebrana Noemí Poquet; l’empresari d’Ascó Ivan Solé i falten dos o tres representants de la societat civil i econòmica que es concretaran en breu.

Riba-roja té molt a aportar
Per a Riba-roja, el panorama actual aconsella no deixar perdre cap oportunitat ni recursos que puguin contribuir a revertir la situació actual i que, com descriu el mateix Consell Comarcal en el primer document de treball d’Un Poble Viu, és preocupant a tots els sectors de l’economia comarcal, amb “un sector industrial que representa el 86% del VAB i que recula o no creix suficient; un sector comercial en regressió que no es compensa pel creixement del turisme; i un sector primari que, tot i ser potent, tampoc creix i que veu com la inestabilitat permanent de preus es veu agreujada per problemes com la sharkao la gestió que es fa del territori, com va evidenciar l’incendi a l’estiu”.