Riba-roja reclama reinvertir els beneficis de la Zona de Pesca del pantà en el seu manteniment i vigilància

Es calcula que cada any hi passen uns 5.000 pescadors d’arreu d’Europa, però no arriba ni un euro a través dels permisos de pesca. Tot es queda a Barcelona

Sense recursos, el manteniment el fan ara voluntaris i veïns del poble.

La Societat de Pesca la Carpa de Riba-roja d’Ebre reclama que els beneficis econòmics dels permisos de pesca que el Govern català gestiona al pantà de Riba-roja es reinverteixen a la Zona de Pesca Controlada (ZPC), facilitant així el manteniment del coto. I és que la gran afluència de pescadors ocasiona problemes de neteja i requereix una vigilància i un control dels quals els recursos actuals no permeten disposar, “i això que es tracta de la millor zona de pesca de Catalunya i un referent europeu d’espècies com el siluro i les carpes grans”, explica el president de La Carpa, Lluís Tena. L’Ajuntament de Riba-roja dóna tot el seu suport a les reivindicacions d’aquesta entitat local.

El pantà està situat entre Catalunya i Aragó, entre Flix i Mequinensa. La riba catalana es coneix com la ZPC Ebre 01, i comprèn 30 quilòmetres de riba del riu Ebre, des de la Granja d’Escarp fins a l’embassament de Flix. És un dels pilars econòmics de la zona, per on hi passen uns cinc mil pescadors cada any. Per pescar al pantà de Riba-roja es necessita disposar d’una llicència de pesca vigent i el corresponent permís de pesca, tràmits que actualment es poden fer a través d’internet i que depenen del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) de la Generalitat.

La zona de pesca Ebre 01 comprèn 30 quilòmetres de riba del riu Ebre al seu pas per Riba-roja.

Per als pescadors i l’Ajuntament, la recaptació econòmica d’aquests permisos, que es calcula que arriba al voltant d’un milió d’euros anual a Catalunya, hauria de ser la principal font econòmica per gestionar la Zona de Pesca Controlada i garantir-ne un òptim estat: “Cal reinvertir els diners que dóna el pantà a la zona per posar fi a les problemàtiques actuals”, reivindica Tena, citant entre aquestes l’acumulació de brossa, el risc de foc en època d’incendis, la falta de control de la zona i el manteniment del accessos i les esculleres. Les cartelleres de la Generalitat senyalitzant la zona estan en mal estat

Ingressos que no arriben al territori

En les quatre dècades d’història del coto de pesca, la gestió dels ingressos ha anat a la baixa. Ho explica el regidor de Serveis, Jaume Agustí: “Inicialment el 75% dels ingressos es quedaven a la zona, gestionats per la mateixa Societat de Pesca, però amb el pas dels anys i els diferents canvis legislatius la Generalitat aquests ingressos van anar disminuint, fins arribar als 0 euros d’aportació al territori de l’actualitat”. L’Ajuntament comparteix les reivindicacions de la Societat de Pesca.

El regidor Jaume Agustí i el president de la Societat de Pesca, Lluís Tena.

Quan arribaven, els diners es destinaven a serveis de guàrdia, neteja i manteniment de la zona de pesca, de les barbacoes i de la zona d’esbarjo que es va construir al pantà. Però la falta d’ingressos va obligar a suprimir el lloc de treball del guàrdia i les seves funcions van ser assumides per alguns voluntaris, una fórmula que amb els anys s’ha traduït en una degradació de la zona”, afirma el regidor.

Paradís del pescador

La pesca del siluro i el carpfishing són ls dues modalitats de pesca més practicades.

Tot i ser un dels pilars econòmics i turístics del territori, el sector local de la pesca se sent oblidat per part de l’administració, que no els dóna veu en la gestió del pantà tot i ser bons coneixedors de la seva realitat. El caudal del riu el gestiona la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i, segons Tena, “les pujades i baixades brusques del caudal afecten molt negativament a la pesca” en una zona que es considera “un destí de pesca de primer ordre a nivell internacional”.

La zona és coneguda com el Paradís del Pescador i atrau turistes d’arreu d’Europa, especialment per a la pesca de grans espècies: el siluro, introduït als anys 70, i el carpfishing són les modalitats estrella. I, en aquest sentit, des de la Societat de Pesca local també es trenquen tòpics: “Es culpa al siluro del que van fer les preses”. Per mantenir el sector han reclamat sempre repoblar el pantà però cada vegada que vols fer una millora tot són problemes. La carpa fa més de dos mil anys que està al riu Ebre i encara no es considera una espècie autòctona!”.

A més, el pantà de Riba-roja “és el millor escenari d’Espanya per entrenar per un campionat europeu, ja que pots pescar en totes les modalitats”, diu el president de La Carpa. Ha acollit campionat provincials, de Catalunya, nacionals i internacionals, de primera divisió. Però “la seva supervivència passa per una bona gestió dels recursos, uns recursos que en l’actualitat no es reinverteixen al territori, tot i que la seva explotació genera molts beneficis”, diu Agustí.

Aquesta és la demanda

El regidor de Promoció Lluís Busom vol posar la pesca al lloc que li pertoca al municipi, com a principal atractiu turístic.

Ho resumeix Lluís Busom, regidor de Turisme i Promoció Econòmica: “Portem una trajectòria a la baixa. Fa uns 25 anys la mateixa Societat de Pesca autogestionava els ingressos dels tiquets, es podia permetre un guàrdia fluvial, eren unes condiciones idònies, estava tot net, tot restaurat i tot nou… Hem passat d’això a un moment de decadència absoluta, a dia d’avui tots els ingressos els gestionen des de Barcelona, aquí no arriben recursos ni cap ingrés directe a la Societat de Pesca per part dels pescadors, tot s’ho queda Barcelona. Això implica que totes les despeses van a càrrec de l’Ajuntament i la Societat de Pesca, i s’arriba fins on s’arriba. Si nosaltres volem promoure un Paradís del Pescador, som un paradís fluvial, no podem exigir a l’Ajuntament i a la Societat de Pesca que ho assumeixin absolutament tot. Ara vas caminant per la vora del riu i trobes pescadors que pesquen amb més canyes de les permeses, s’emporten el peix, fan fogueres quan estem en ple mes d’agost, on estan els agents rurals, els vigilants i els mossos? Es veuen passar, però amb quina freqüència? Estem cansats de ser sempre nosaltres d’anar darrera de, tenim una zona de pesca en un espai natural perquè vinguin les famílies a passar el dia, poder fer barbacoes, esta tot condicionat… però l’endemà ens ho trobem tot brut, la Societat de Pesca amb els voluntaris i la gent del poble que ve a netejar la zona fa molt però una mica d’ajuda de la Generalitat no ens aniria malament”.