En marxa la redacció del projecte de la carretera que unirà Riba-roja amb l’eix viari Lleida-Saragossa, per Almatret i La Granja d’Escarp

Els alcaldes dels tres pobles van explicar in situ la història de la carretera al president Puigdemont, el conseller Rull i el delegat del Govern a l’Ebre, l’estiu del 2016.

El projecte de la nova carretera que ha d’unir Riba-roja d’Ebre amb la Granja d’Escarp, passant per Almatret, i donant sortida al nord de la Ribera d’Ebre amb l’eix viari Lleida-Saragossa, a través de l’autovia A-2 i l’autopista AP-2, ja està en fase de redacció.

El departament de Territori i Sostenibilitat ha adjudicat a l’empresa Tècnica y Proyectos SA que redacti el projecte dels 27 quilòmetres que tindrà el traçat d’aquesta nova carretera, de 8 metres d’amplada, amb dos carrils de 3,5 metres i dos vorals de 0,5. El pressupost d’aquesta adjudicació és de 283.330 euros, per un projecte que comptarà amb una inversió de 40 milions d’euros.

Una infraestructura bàsica per la dinamització de la zona

D’aquesta manera, el pont sobre el riu Ebre inaugurat l’any 1997 deixarà de ser el pont que no duu enlloc, l’únic pont del país que té un pont sense carretera, després de més de 20 anys d’espera per una infraestructura que forma part del Pla d’Evacuació Nuclear de Tarragona (PENTA) i que al seu dia es va construir per donar sortida cap al nord en cas d’accident nuclear. Les reivindicacions d’aquesta via, però, vénen de més lluny, i es remunten als anys 30, a l’època de la segona República.

 La notícia ha estat molt ben rebuda a Riba-roja, on “aquesta infraestructura és bàsica per al desenvolupament econòmic de la zona”, diu l’alcalde, Antonio Suárez, per a qui la millora de les comunicacions representarà “un important impuls econòmic i noves oportunitats per al poble”.

Consens en el traçat

El projecte es va reimpulsar el 2014, després que els tres ajuntaments consensuessin un traçat.

Cal recordar que, en els darrers anys, els alcaldes dels tres municipis -Antonio Suárez, David Romaní i Manel Solé- han reimpulsat el projecte, durant anys pendent en un calaix i amb diverses alternatives de traçat sobre la taula. De fet, no va ser fins a l’octubre de 2014 i després de tres anys de converses entre els ajuntaments implicats, que es produeix un punt d’inflexió que permet reactivar els tràmits per fer realitat la via. Va ser llavors quan els tres municipis implicats van consensuar un recorregut, la qual cosa va permetre superar l’estudi d’impacte ambiental que requereix aquesta inversió pública. I a partir d’aquí, els tràmits s’han anat superant, fins avui, que ja s’està treballant en la redacció del projecte definitiu.

L’acord entre els ajuntaments va ser determinant per posar el tema en l’agenda del Govern català, compromès des de llavors amb les demandes veïnals. Aquesta ha estat una de les prioritat per a l’alcalde de Riba-roja des de que el febrer de 2016 va entrar a formar part de l’organigrama del govern català presidit per Carles Puigdemont, en ser nomenat Director Territorial de Territori i Sostenibilitat a les Terres de l’Ebre. El treball per posar aquest tema en agenda del govern català ha estat intens, posant en coneixement la situació a les màximes autoritats del país per avançar en la solució.

En agenda del govern català

En la visita del president Puigdemont a Riba-roja li van fer conèixer la història del pont que no duu enlloc.

Al de juliol de 2016, aprofitant la visita del Carles Puigdemont per inaugurar les obres del carrer Sequer i la plaça del Forn, els representants polítics riba-rojans i dels altres dos pobles implicats, van explicar al President de la Generalitat la història del pont que no duu enlloc in situ, des del mirador de la Pena, on es divisa el terreny per on ha de discórrer la nova via, avui un camí de terra. El President va assumir com a pròpia la necessitat d’aquesta infraestructura per a la cohesió social i econòmica del territori, un compromís que el conseller de Territori, Josep Rull, va reiterar en el pregó de les festes majors d’aquell mateix any, refermant el compromís del govern català en el projecte.

Els darrers anys aquest tema ha aconseguit entrar en l’agenda del govern català, i avançar. L’abril de l’any passat s’aprovava la declaració d’impacte ambiental, la qual cosa donava llum verda a la construcció del traçat consensuat de la nova carretera, i superava un llarg procés per fer realitat aquesta via. El projecte per redactar el projecte sortia a licitació al desembre de l’any passat, donant de plaça fins al febrer a les empreses per presentar les seves ofertes. “La tramitació d’una infraestructura d’aquestes característiques és llarga i feixuga, però ja ho tenim ben encarrilat perquè es faci realitat”, diu l’alcalde de Riba-roja. El projecte constructiu haurà d’estar a la taula de Territori i Sostenibilitat a finals del proper any.

27 quilòmetres, la meitat dels que s’han de fer ara

Mapa del traçat de la nova carretera.

La nova via tindrà una longitud d’uns 27quilòmetres, quan l’itinerari per la xarxa actual suma prop de 50. Actualment, la comunicació entre Riba-roja d’Ebre i la Granja d’Escarp es du a terme mitjançant la C-12 (eix de l’Ebre), obligant als veïns a anar fins al poble veí de Flix per agafar la carretera a Maials i des d’allí, per la C-45, fins a Serós. A partir de Maials, la carretera LV-7046 permet accedir a Almatret i a partir de Seròs, la LP-7041 permet arribar a la Granja d’Escarp.

El traçat previst per la nova carretera s’inicia al pont sobre l’Ebre de Riba-roja i finalitza en una rotonda de l’LP-7041, que dóna entrada a la Granja d’Escarp. A més dels municipis esmentats, també beneficia els d’Almatret i Seròs. De sud a nord, podem distingir tres trams:

• Tram sud: de Riba-roja d’Ebre – Almatret, de 8,7 quilòmetres de longitud. Aquest és el tram d’orografia més complex, en concret al sud d’Almatret. En aquest àmbit, es preveu la construcció d’un fals túnel d’uns 190 metres.
• Tram central: a Almatret, amb una longitud de 3,8 quilòmetres; part del seu traçat, uns 1,5 quilòmetres, es recolza sobre l’LV-7046. Posteriorment, enfila en direcció nord cap novament mitjançant una nova traça.
• Tram nord: del nord d’Almatret fins a la Granja d’Escarp, amb uns 14,5 quilòmetres de longitud. Aquest tram salva la zona central de la serra de Picarda passant per la seva vessant est. A l’inici d’aquest tram, es preveu la construcció d’un pont sobre el barranc de la Vall de la Vila, amb una longitud d’uns 170 metres. Aquest tram s’acaba en la rotonda existent situada a l’LP-7041, prop del Segre. La darrera part de la nova carretera fa també de variant de la Granja d’Escarp.