«L’hora del vermut»

Un dels moments que més m’agrada de la Festa Major és l’hora del vermut: del vermut al Pota mentre veiem la cursa pedestre, del vermut de les 3 de la tarda amb tota la família el dia 24, del ball de Vermut o del vermut mentre mirem com ballen sardanes al voltant de la font. En definitiva, m’agrada l’alegria i la xerinola que es desprèn d’una terrassa quan la gent fa el vermut. Es podria dir que m’agrada la cultura del vermut -i se que als meus companys de l’Ajuntament també-. Us conto això perquè em fa l’afecte que aquests darrers diumenges, el migdia s’ha convertit en una petita Festa Major particular enmig d’aquesta pandèmia. El primer diumenge de vermut -el dia 5 d’abril- a les 14h, i havent sonat la Jota de Riba-roja, l’instagram de la Txavalada treia fum, i vaig pensar: alguna cosa estem fent bé. I crec que el que estàvem fent era a la gent una mica més feliç, sentir-nos tots units; i, quan tots plegats desprenem vibracions positives, crec que ja no ens cal res més. Bé, sí, esperar a que arribi el diumenge següent per tornar a parar taula al balcó.

Maria Franquet