Riba-roja es troba situada a la riba dreta de l’Ebre, sobre una terrassa fluvial de gres i argila vermella, a 76 metres d’alçada sobre el nivell del mar. Els carrers del nucli antic són estrets, esglaonant-se per la banda de ponent des de la roca de la Campana fins a la zona propera del riu. El mirador de la Pena constitueix una de les fites de l’antic poble emmurallat.
Al Nucli Antic es localitza l’església parroquial de Sant Bartomeu, ampli edifici barroc construït per l’orde de l’Hospital i finalitzat el 1789. Es configura amb absis poligonal, transepte i absidioles poligonals i cúpula sobre el creuer. Compta amb un campanar de planta quadrada. Entre els carrers antics de la vila hom pot esmentar el de les Voltes i el de l’Església. Entre el carrer del Portal i el de la Pena hi ha una sortida al riu. Destaquen també a la zona els perxis o pasadissos coberts.
També hi ha les restes de l’antic castell templer/hospitaler i de l’antiga presó, localitzada als baixos del mateix conjunt, que compta amb un projecte de recuperació. Moltes cases de la part antiga de la vila tenen llindes del segle XVIII: se’n destaca una de decorada a l’interior amb pintures pompeianes. Destaquen cases pairals d’interès com Ca Janot i Ca Morício.
Vídeo Som Riba-roja d’Ebre
Història de Riba-roja d’Ebre
HISTÒRIA ANTIGA
Quan volem parlar de la Història de Riba-roja ens cal remetre a l’època prehistòrica i referir-nos a diverses restes neolítiques localitzades dins del terme municipal. També altres restes arqueològiques ens parlen de la presència dels íbers a la zona de l’actual ermita de Santa Madrona, on l’any 2004 hi va ser localitzada una necròpolis preibèrica. També hi ha constància de l’existència d’un poblat ibèric al turó on hi ha l’ermita.
Del pas dels romans pel nostre poble hi queden restes enfront del poble, a l’altra banda del riu. Semblen correspondre a una vil·la romana recentment descoberta. Les dimensions d’aquesta vila fan pensar en un lloc d’habitatge notable, amb camps de conreu, amb premsa de vi i molí d’oli que servien per a l’autoabastiment dels seus habitants. A l’entrada del poble venint per la carretera que T-741 hi ha la partida anomenada La Romaneta de clares reminiscències romanes. Possiblement també per aquella zona, tal com demostren també algunes restes arqueològiques localitzades per Salvador Vila-seca, hi havia alguna altra vil·la romana.
HISTÒRIA MEDIEVAL
Riba-roja d’Ebre és un municipi que pertany, administrativament, a la comarca de la Ribera d’Ebre i a la regió natural i històrica de les Terres de l’Ebre.
Els segles XVI i XVII van ser temps de canvis importants per a Riba-roja. Des del punt de vista social i cultural cal comptar amb la conversió dels musulmans riba-rojans a la religió cristiana. Ho testimonià el 1510 Joan Pubill, musulmà convers, afirmant que la totalitat de la població islàmica ja era cristiana. No obstant sabem que a mitjan segle XVI encara hi havia musulmans al poble que pagaven censos pel dret de tenir una mesquita. També hi ha constància de l’existència d’un cementiri islàmic als afores de la població i data en aquesta època, ubicat als peus de l’actual Calvari.
Els sarraïns convertits al Cristianisme, que encara rebien el nom de moros, van ser expulsats d’Espanya l’any 1609-10 pel rei Felip III. Aquest fet va comportar l’abandonament de moltes terres i una greu crisi econòmica, especialment a la Ribera d’Ebre i també al Regne de València.
Els sarraïns van arribar a la península Ibèrica l’any 711 i ràpidament es van expandir per tot el territori. L’antiga Hispània va ser ocupada per aquests pobles nord-africans que portaren una nova forma d’organització política, una nova cultura i una nova religió. La zona de la Ribera d’Ebre va ser ocupada pels sarraïns fins al segle XII, tot i que la seva permanència en aquestes terres es va perllongar fins a la seva expulsió definitiva al segle XVI. De la seva presència a Riba-roja d’Ebre en donen prova l’existència del Castell i l’estructura mateixa dels carrers del nucli antic. Però també les terres de regadiu a la vora del riu amb les seves sínies que permetien regar els camps i que actualment tenen el nom de Les Sénies, una de les partides de terra més importants de la població.
El nucli central de l’època medieval a Riba-roja el configura la conquesta de les terres del sud del Principat de Catalunya pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. Aquest va arribar a Tortosa l’any 1148, a Lleida el 1149 i a Miravet el 24 d’agost de 1153. D’aquesta manera quedava configurat definitivament el territori de la Catalunya actual i el castell sarraí de Riba-roja amb la seva població passaven a mans del comte català. Aquest, en agraïment a l’ajuda que li havien proporcionat en les conquestes, va donar Miravet i tot el seu territori que incloïa Riba-roja als cavallers de l’Orde del Temple.
En la documentació medieval s’esmenta Riba-roja, els anys 1163 i 1167, amb la denominació llatina de Riba Rupee. I l’any 1181, el rei Alfons I, va atorgar la carta de població per la qual es donaven facilitats perquè nous pobladors i els que ja hi vivien, fruïssin de franqueses, drets i llibertats. Però també els lligava a una sèrie d’imposicions i obligacions, com ara la de pagar censos per les terres. Aquestes obligacions, més endavant, comportaren el pagament del dret per creuar el riu amb barca o que els musulmans del poble haguessin de pagar per tenir una mesquita. L’any 1185, un pacte entre els Templers i el bisbe de Tortosa va fer que la repoblació de Riba-roja i l’organització agafés empenta; i amb un nou pacte el 1281 el bisbe va cedir als cavallers l’església del poble amb tots els seus drets, delmes i primícies.
Durant l’època medieval els musulmans continuaren practicant la seva religió al poble i cal dir que eren població majoritària. Sabem que entre els anys 1329 i 1350 la població islàmica del poble oscil·lava entre el 89 i el 94%. Els càrrecs municipals estaven a les seves mans. Els cristians eren pocs i tenien una petita església al castell, dedicada a Sant Bartomeu. Durant aquest temps i, almenys des de 1271 i fins que els templers van ser senyors del poble, Riba-roja va ser cap de comanda, divisió organitzativa pròpia del Temple que, entre altres coses, servia per recaptar els censos. El castell va servir de construcció de defensa del riu ja en temps de predomini islàmic. Amb l’arribada dels templers i després dels hospitalers, servia d’habitatge dels cavallers, hi havia la capella, torres de vigilància i un magatzem per recollir el blat, oli, vi i altres fruits procedents dels censos que pagaven els vilatans.
El castell va servir també per què l’any 1313 s’hi allotgessin els Entença, llinatge català que a finals del segle XIII protagonitzà diversos enfrontaments amb els templers. El castell va ser destruït durant la Guerra dels Segadors als anys 1640 i 1646, però va ser reconstruït i continuà amb les seves funcions fins a l’extinció de les senyories feudals al segle XIX.
A principis del segle XIV, fruit de la persecució que va acabar amb els templers, tots els territoris que els pertanyien van passar a mans dels cavallers de l’Orde de Sant Joan de l’Hospital. Aquest orde de cavalleria, conegut posteriorment amb el nom d’Orde de Malta, va ser senyor feudal de Riba-roja fins a principis del segle XIX. Els hospitalers van incloure Riba-roja i Berrús dins de la comanda de Vilalba. Berrús, petita població aigües amunt del riu Ebre, sempre va ser un agregat de Riba-roja. Berrús tenia una petita església romànica dedicada a Santa Maria Magdalena, amb una arquitectura pròpia dels templers. Aquesta esglesiola, sufragània de la parròquia de Sant Bartomeu de Riba-roja, va haver de ser traslladada l’any 1968 per evitar ser anegada per les aigües del pantà. Al llarg de l’Edat Mitjana Riba-roja es va veure afectada per les lluites entre els Entença i els templers a finals del segle XIII i principis del XIV. Va patir els estralls de les diferents onades de Pesta que es van produir al segle XIV, essent la primera i més virulenta la del 1348. També va patir l’adveniment de la casa dels Trastàmara al tron català, les conseqüències de la Guerra Civil dels anys 1462-1472 o, tal com diu la llegenda, va rebre la visita dels Reis Catòlics.El segle XVIII s’inicià amb un canvi important en la vida del poble, com en la de tot el Principat, com a conseqüència de l’arribada dels Borbons al tron espanyol. La nova dinastia suprimia les institucions catalanes, imposava el sistema administratiu castellà i prohibia l’ús de la llengua catalana en els actes oficials i en l’administració. També va suposar un canvi en l’administració municipal. Aquesta, a banda del batlle i dels regidors, havia d’integrar un síndic, funcionar reial que controlava totes les actuacions del batlle. Aquestes autoritats municipals, també les imposades, les trobem documentades en diversos documents de Riba-roja, com ara l’arrendament de la fleca de la vila de l’any 1788.
És també en aquests moments quan, arran de l’obertura de Catalunya al comerç amb Amèrica, que a tot el Principat es donà expansió econòmica important. Aquest fet va propiciar la construcció de l’església parroquial, ja que l’anterior església havia quedat petita. La consagració es va dur a terme el 1793 tot i que a la façana hi consta, sota la Creu de Malta, la data de 1789. Sembla que hi va haver problemes per acabar les obres de l’església, ja que el 1783, les autoritats municipals van sol·licitar als hospitalers la finalització del retaule major i del campanar, ja que la resta estava acabat.
A finals del segle XVIII, fruit també d’aquesta expansió econòmica, es van construir cases importants, algunes d’elles fora de l’antic recinte emmurallat i al voltant de la nova església. Per exemple destaquen Ca Janot o Ca Morício. Aquesta darrera té la particularitat que el seu propietari, Maurici Puig, va rebre títol de ciutadà honrat de Barcelona, la qual cosa feia que aquesta família formés part de la petita noblesa catalana. Això es manifesta en la decoració de la façana, amb elements que recorden una mica certes ornamentacions de la façana de l’església.
EDAT MODERNA
Riba-roja d’Ebre és un municipi que pertany, administrativament, a la comarca de la Ribera d’Ebre i a la regió natural i històrica de les Terres de l’Ebre.
Els segles XVI i XVII van ser temps de canvis importants per a Riba-roja. Des del punt de vista social i cultural cal comptar amb la conversió dels musulmans riba-rojans a la religió cristiana. Ho testimonià el 1510 Joan Pubill, musulmà convers, afirmant que la totalitat de la població islàmica ja era cristiana. No obstant sabem que a mitjan segle XVI encara hi havia musulmans al poble que pagaven censos pel dret de tenir una mesquita. També hi ha constància de l’existència d’un cementiri islàmic als afores de la població i data en aquesta època, ubicat als peus de l’actual Calvari.
Els sarraïns convertits al Cristianisme, que encara rebien el nom de moros, van ser expulsats d’Espanya l’any 1609-10 pel rei Felip III. Aquest fet va comportar l’abandonament de moltes terres i una greu crisi econòmica, especialment a la Ribera d’Ebre i també al Regne de València.
El segle XVIII s’inicià amb un canvi important en la vida del poble, com en la de tot el Principat, com a conseqüència de l’arribada dels Borbons al tron espanyol. La nova dinastia suprimia les institucions catalanes, imposava el sistema administratiu castellà i prohibia l’ús de la llengua catalana en els actes oficials i en l’administració. També va suposar un canvi en l’administració municipal. Aquesta, a banda del batlle i dels regidors, havia d’integrar un síndic, funcionar reial que controlava totes les actuacions del batlle. Aquestes autoritats municipals, també les imposades, les trobem documentades en diversos documents de Riba-roja, com ara l’arrendament de la fleca de la vila de l’any 1788.
És també en aquests moments quan, arran de l’obertura de Catalunya al comerç amb Amèrica, que a tot el Principat es donà expansió econòmica important. Aquest fet va propiciar la construcció de l’església parroquial, ja que l’anterior església havia quedat petita. La consagració es va dur a terme el 1793 tot i que a la façana hi consta, sota la Creu de Malta, la data de 1789. Sembla que hi va haver problemes per acabar les obres de l’església, ja que el 1783, les autoritats municipals van sol·licitar als hospitalers la finalització del retaule major i del campanar, ja que la resta estava acabat.
A finals del segle XVIII, fruit també d’aquesta expansió econòmica, es van construir cases importants, algunes d’elles fora de l’antic recinte emmurallat i al voltant de la nova església. Per exemple destaquen Ca Janot o Ca Morício. Aquesta darrera té la particularitat que el seu propietari, Maurici Puig, va rebre títol de ciutadà honrat de Barcelona, la qual cosa feia que aquesta família formés part de la petita noblesa catalana. Això es manifesta en la decoració de la façana, amb elements que recorden una mica certes ornamentacions de la façana de l’església.Contenido del acordeón
EDAT CONTEMPORÀNIA
El segle XIX significa un moment de grans canvis a tot Espanya, a Catalunya i a Riba-roja. Els primers anys de la centúria es veuen afectats per la Guerra del Francès, que va causar estralls a tot el país. I uns anys més tard, cap al 1822, la zona de Tortosa, i també la Ribera d’Ebre, es va veure especialment afectada per les simpaties del bisbe tortosí envers el bàndol absolutista, en un moment en què el liberalisme manava a la Cort reial de Madrid.
Amb les Corts de Cadis de 1812 es van acabar les senyories feudals, de manera que Riba-roja va deixar d’estar en mans dels hospitalers per a ser una vila lliure. Arran de la divisió d’Espanya en províncies es va integrar a la de Tarragona, sense abandonar la seva adscripció eclesiàstica al Bisbat de Tortosa.
Al llarg del segle XIX es van produir diversos processos de desamortització pels quals les terres pertanyents a l’Església passaven a ser de l’Estat. Aquest, després, el passava a propietaris a través de diversos mecanismes. Així, les terres que a Riba-roja eren dels hospitalers, de la parròquia, de la confraria de Santa Madrona, anaren a parar a mans de particulars. Els tipus de conreu, però, es van mantenir. També es van patir els efectes de les diverses guerres carlines, amb l’ocupació del poble per l’exèrcit carlí a l’abril de 1836, entre altres. Aquestes guerres van fer minvar molt la producció del camp, l’abandonament de conreus, i problemes amb Hisenda, ja que hi havia anys en què no es podia pagar l’impost de béns immobles, la contribució. La misèria va comportar també l’aparició del bandolerisme al poble, alimentat a vegades per la llegenda.
El segle XX s’iniciava amb la construcció de la Casa de la Vila, un edifici en el qual hi havia les oficines municipals i també les escoles. Això comportava una expansió de la vila cap a la part alta i sortint definitivament del nucli antic, històric, i de l’entorn de l’església. En aquesta centúria cal destacar un fet que va marcar moltíssim la història del país i també la del poble: la Guerra Civil del 1936-39. Riba-roja va ser front de guerra gairebé mentre va durar el conflicte. Es van patir col·lectivitzacions del camp i l’autoritat va passar a mans del comitè local. Hi van haver assassinats i molts habitants van fugir del poble. La Batalla de l’Ebre, va afectar també el poble en aquest mateix sentit, fins a arribar a l’ocupació definitiva de Riba-roja per les tropes rebels de Franco el novembre de 1938. Amb el final de la guerra tot el país es veuria immers en una llarga dictadura.
L’economia del poble estava basada al camp, però també en el treball a les mines de carbó de l’entorn. I el riu constituïa un element fonamental per al transport de les matèries primeres i dels fruits del camp. Els llaüts navegaven pel riu, donant vida a tots els pobles de la seva riba. Des de finals del segle XIX alguns riba-rojans treballaven a la fàbrica de Flix. Però l’economia va canviar radicalment amb un altre element que també cal apuntar: la construcció de la central hidroelèctrica. Aquesta obra va significar l’arribada de població a Riba-roja, una important expansió en l’economia i la urbanització de noves zones al poble. Van sorgir els barris de cases de Santo Domingo, de la ENHER i el barri de Santa Madrona. La central hidroelèctrica va venir seguida per la construcció de la Central Nuclear d’Ascó, que també va aportar nous habitants al poble. Als anys 70 es va construir el Poliesportiu i l’escola. I als anys 90 es va cobrir el pavelló, i es va construir l’edifici de la biblioteca, dotant el poble de nous equipaments necessaris per als temps actuals. En els darrers anys s’ha produït una notable davallada demogràfica, ja que ja no hi ha tantes oportunitats de treball. No obstant això, van sorgint iniciatives públiques i privades que busquen obrir noves vies per a l’economia local.
Un entorn natural excepcional
El municipi es caracteritza en la seva configuració física pels barrancs que aporten aigües a l’Ebre, com el de les Valls, el de les Deveses o el de Valldabelles, i pel mateix traçat del riu, que dibuixa un parell de meandres. En general, la divisòria amb els termes veïns coincideix amb petites carenes que fan de divisòria d’aigües. Destaquen el Pla de la Sària (395 m), la Punta de Vall de Sang (286 m), la Punta de l’Home (552 m), els Mollons (361 m) i el Puntal dels Escambrons (490 m).
L’Ebre passa encaixat entre plataformes tabulars calcàries que han facilitat la construcció del pantà de Riba-roja, els voltants del qual han estat declarats espai d’interès natural.
PEIN
Amb les mateixes característiques que Almatret acull una zona més representativa i més diversa, tant per la major extensió de l’espai on els conreus perden importància, com per la diversitat del relleu, amb una amplitud altitudinal i canvis d’orientacions notables.
L’espai comprèn els costers calcari-margosos de les serres de Berrús, i la Fatarella a l’entorn de l’embassament de Riba-roja. L’aiguabarreig dels rius Matarranya i Ebre presenta valors paisatgístics notables. La cua de l’embassament de Riba-roja també presenta un interès particular per la diversitat de formes que ofereix. Els espectaculars congostos oberts sobre els materials tous pel Matarranya i l’Ebre contribueixen a remarcar l’espectacularitat paisatgística d’aquest espai.
La pineda de pi blanc presenta notables afinitats amb les de les terres aragoneses properes. Acull una especial riquesa d’espècies meridionals i continentals típica de la zona, molt rica, que va de Riba-roja a Casp (entre les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Baix Cinca i el Matarranya). És un país diferent per la seva flora de tota la resta de Catalunya, amb raconades especialment ben conservades. Són nombroses les espècies vegetals notables i de gran interès biogeogràfic localitzades en aquest espai. Les pinedes de pi blanc ( Pinus halepensis ) s’enriqueixen a les obagues i fondals amb diverses espècies d’afinitat marítima ( Viburnum tinus, Arbutus unedo, Phyllirea latifolia, …). En condicions normals el sotabosc de la pineda és constituït per les màquies continentals de garric i arçot ( Rhamno-Cocciferatum pistacietosum ) i per les brolles calcícoles de romaní (amb perdiguera Rosmarino-Linetum suffruticosi i maleïda i esteperola Genisto-Cistetum clussi ). Les pinedes poden constituir comunitats permanents d’indrets especialment secs i sobre sòls esquelètics. Els erms i pradells secs de teròfits són freqüents a les clarianes seques del país. La cua de l’embassament de Riba-roja i els torrents propers permeten l’establiment de fragments de vegetació aigualosa, com canyissars ( Typho-Schoenoplectetum glauci ) o retalls de salzedes. El conjunt és doncs, un excel·lent representant del paisatge vegetal de les terres més meridionals de la Depressió Central.
La diversitat d’hàbitats que presenta l’espai, la seva situació geogràfica i la notable extensió d’un paisatge poc humanitzat permet el desenvolupament d’una rica i variada fauna. Dels poblaments faunístics de vertebrats destaca per exemple la presència de notables espècies de mamífers dels boscos mediterranis o de nombroses espècies d’ocells que tenen la seva àrea de cria i alimentació dins l’espai. La presència dels costers secs de l’espai separats per una gran superfície d’aigua contribueix a enriquir el territori.
La fauna d’aquest espai presenta alguns elements destacables, fonamentalment pel que fa als poblaments ornític i ictiològic. Dins del primer destaquen les espècies aquàtiques que poblen tant l’embassament de Riba-roja, com l’aiguabarreig Ebre-Matarranya, amb la presència d’espècies com el milà negre, l’aufrany, el duc, el torlit, el blauet i el voltor, entre d’altres. El poblament dels sistemes aquàtics és molt interessant, amb espècies com el barb ( Barbus graellsi ), la madrilla (Chodrostoma toxostoma ), la bagra ( Leuciscus cephalus ), el gobi ( Gobio gobio ) o la rabosa de riu ( Blenius fluviatilis ); també hi ha espècies introduïdes com el lluci ( Esox lucius ) i el silur ( Ictalurus melas ). Cal dir que la llúdriga i el turó apareixen amb més o menys freqüència a la zona. L’espai acull una notable diversitat de quiròpters cavernícoles, amb diverses espècies de cria. La fauna invertebrada, sense assolir valors rellevants, presenta algunes espècies singulars com el mol·lusc Margaritifera auricularia, molt rar a Catalunya.
MOTIUS DE LA INCLUSIÓ AL PEIN
L’espai de Riba-roja és un dels millors representants del paisatge de pinedes del sud de la Depressió central, en la transició entre el país de la màquia continental i el del carrascar. Amb les mateixes característiques que l’espai d’Almatret, acull una zona més representativa i més diversa, tant per la major extensió de l’espai com per la diversitat del relleu. Són nombroses les espècies vegetals notables i de gran interès biogeogràfic localitzades en aquest espai. La fauna d’aquest espai presenta alguns elements destacables, fonamentalment pel que fa als ocells -aquàtics i rapinyaires – i peixos ; també sobresurt la singularitat d’algunes espècies de la fauna invertebrada.
Cal destacar també l’existència de les àrees de lleure de la Garita (adjacent a l’antiga torre de vigilància situada prop de la població) i de la Clotxa (aquesta a l’embassament).
ENLLAÇOS D’INTERÈS
Consulta les dades online de l’embassament de Riba-roja.
