Riba-roja d’Ebre rere la mirada de l’art

Quatre joves britàniques plasmen en un nou mural a l’aire lliure l’impacte de la construcció de la presa a l’entorn rural

El mural ‘Sempreviva’, al barri de Santo Domingo, és la 32a obra d’art de la galeria a l’aire lliure del Riu d’Art.

Sempreviva. Aquest és el nom del nou mural a gran escala que s’ha incorporat a la galeria a l’aire lliure Riu d’Art, amb més de trenta obres pels carrers de Riba-roja. Les seves autores són Emma Jones, Eden Parkes, Diva Keithi i Jodie May Lilley, quatre joves artistes britàniques que durant el mes de maig han fet una estada al poble amb el programa europeu Grampus Heritage and Training, amb el suport de l’associació Riba Rocks. L’objectiu: conèixer la cultura, la història, l’entorn i els costums locals, en un intercanvi ple de contrastos amb el seus pobles natals, per despertar la creativitat i inspirar la seva carrera artística.

I la inspiració l’han trobat en l’impacte de la construcció de la presa en un entorn rural com Riba-roja, i especialment en el barri de Santo Domingo i la seva història lligada als treballadors i les famílies que van arribar als anys 50 i 60 amb les obres. El mural “representa el control que tant la presa com els homes tenen sobre el medi ambient, el contrast entre les estructures de la indústria i la llibertat fluida de la natura, que sempre guanya, d’aquí el nom de Sempreviva”, expliquen, captivades pels veïns que les han acollit: “Els escocesos som més tímids; aquí la gent es més oberta, tenen temps per escoltar, aprendre i parlar de moltes coses”, diu Eden.

Aquí a la Ribera d’Ebre han descobert “un poble amb molta màgia”, diu la Diva, una jove de 23 anys recent llicenciada i originària d’un petit poble d’Escòcia, Inchture, també de poc més de mil habitants, com Riba-roja. Aquesta experiència la veu com “una oportunitat de sortir del meu entorn per ajudar-me a canviar la visió pessimista que tenim els joves amb el nostre futur. Projectes com aquest són molt importants, sobretot després de la pandèmia. No sé si tinc futur a Escòcia; ara sóc jove, vull viatjar i aprendre noves cultures… però amb el temps vull poder retornar al meu poble i dedicar-me a l’art”.

Mapa Riu d’Art

Clica sobre la foto per veure la ruta Riu d’Art i recorre els carrers de Riba-roja mentre  descobreixes obres d’art i creacions.

A través de l’art, les participants al Grampus 2022 han pogut captar la bellesa de la natura, la vida rural, la petjada de la guerra civil i de la industrialització a la Ribera nord i el declivi industrial d’un espai abandonat, per així a través de la incomoditat i els contrastos deixar fluir la seva creativitat.

Un programa molt variat

S’han allotjat en una finca del terme, en plena natura.

Durant l’estada, han visitat les ermites, forns d’oli de ginebre i el pou de gel, vestigis de la guerra civil, trinxeres i el Poble Vell de Corbera; han conegut la labor de les puntaires, el treball del torn de fusta d’Antonio Pérez; han fet senderisme i land art amb la Sara Misselbrook, a la finca The Valley, on s’han allotjat “lluny de les xarxes i la hiperconnectivitat de món actual, trobant molta tranquil·litat”. Han passejat pels camps d’oliveres i ametllers, han construït refugis per ratpenats per a la llacuna del meandre; han fet capgrossos amb Isabel Torres, han après a pastar pa al forn Montserrat i s’han endut un Diari de viatge de l’experiència, elaborat al taller d’il·lustració de Roser Gay, amb qui també van anar a la colònia de la fàbrica de Flix per dibuixar amb perspectiva i urban sketch.

Un ‘not place’ on inspirar-se

Diva, dibuixant al seu quadern després de la passejada a l’antiga colònia de la fàbrica de Flix.

Una de les dinàmiques va ser la visita a l’antiga colònia alemanya a Flix, “símbol del capitalisme extingit”, que els va permetre connectar amb una corrent de l’art contemporani que gira al voltant dels not places (no llocs), en una passejada que va ser tot un joc de contraris: “les llums, les ombres; lo trencat, lo nou, lo vell, la geometria de les cases”, explorant per descobrir-hi la història d’un barri que “sembla un lloc inhabitable, però on encara hi viu gent”. Es tractava de “despertar la sensibilitat de les joves artistes per poder crear a partir de la incomoditat que generen les contradiccions”, explica la Roser Gay. A l’antiga colònia van poder captar l’essència del que un dia va ser un barri esplendorós i la bellesa que també hi ha en un espai abandonat, jugant amb les formes, els colors, les perspectives, el contrast, les ombres, la llum: “Tots els edificis tenen una ànima, cada casa te una personalitat pròpia, depèn de la situació que es viu creix o no però aquí es pot sentir”, segons la Sara de Riba Rocks.

I ha estat precisament del contrast entre el món rural i la indústria, tant característics d’aquest territori, on han tingut la seva principal font d’inspiració, juntament amb el tracte humà dels veïns, “buscant el detall, la connexió de la natura i l’acció de l’home”. S’emporten un “bon record”: “Aquí a Riba-roja hi ha molta llum, cada nit hem vist les estrelles perquè no hi ha pol·lució. Es veuen les coses més clares”, afegeix Diva.