Tot a punt per començar a operar al dipòsit controlat i centre de valorització de residus de les Valls
L’empresa Lestaca ha presentat ja la declaració responsable davant l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) conforme la nova infraestructura de les Valls està llesta per començar a operar. Segons ha comunicat l’empresa, doncs, tot el que requeria l’autorització ambiental està enllestit i a punt per poder començar l’activitat.
Així doncs, el dipòsit controlat de residus tipus II (no perillosos) i el Centre de Valorització és una realitat, 11 anys després que s’iniciés la tramitació urbanística i mediambiental, i després de tres mesos d’obres durant els quals s’han mogut 340.000 metres cúbics de terra per construir les instal·lacions. Aquestes consten d’un primer vas amb capacitat per a 1,29 milions de metres cúbics, construït sobre sòl argilós. Aquesta cel·la disposa de cinc capes d’impermeabilització: una d’argila, dues de bentonita, una làmina de polietilè i una per sobre de geotèxtil, i també d’una xarxa de drenatge, tant dels gasos com dels líquids que puguin sorgir de la descomposició (lixiviats). Aquest seran recollits en una bassa construïda al mateix paratge per ser tractats en una depuradora. En una segona bassa es recolliran les aigües pluvials de la vall, perquè no entrin al vas, reduint així al mínim els lixiviats que es puguin generar, per motius mediambientals però també pels sobrecostos econòmics que representa el seu tractament.
Infografia projecte de les Valls.
A l’entrada de les instal·lacions, hi ha la bàscula i el centre de valorització de residus, amb una línia de triatge i una línia de premsatge, i una capacitat de 25.000 tones anuals, o sigui 15 tones cada hora. En aquesta nau se seleccionaran les fraccions no reciclables que compleixin els requisits per ser dipositades al vas, mentre que la resta d’elements valoritzables s’enviaran a altres plantes de compostatge i centres de valorització (paper, plàstics, metalls i orgànica), incloses aquelles fraccions de residus no acceptat en aquest dipòsit de tipus II. La deposició al vas es realitzarà en capes que es compacten i que diàriament es colgaran de terra per evitar males olors i problemes sanitaris (veure gràfic).
Quins residus entraran a les Valls?
Tots els residus que entrin a les instal·lacions han de contenir informació sobre font, origen, procés de producció, composició i característiques de les matèries primeres i tractament. I la llicència mediambiental concedida per la Generalitat només permet que es tractin i es dipositin residus industrials tipus II no perillosos, els quals estan definits i acotats en el Reial decret 952/1997, i d’acord a la normativa europea.
- Residus i fraccions no valoritzables, procedents de l’agricultura, horticultura, aqüicultura, silvicultura, caça i pesca; residus de la preparació i elaboració d’aliments.
- Residus de la transformació de la fusta i de la producció de taulers i mobles, pasta de paper, paper i cartó
- Residus de les indústries del cuir, de la pell i del tèxtil
- Residus provinents de processos químics orgànics, de plàstics, cautxú i fibres artificials, i productes farmacèutics
- Residus Procedents de la indústria fotogràfica
- Residus d’envasos; absorbents, draps de neteja; materials de filtració i roba de protecció
- Residus del desballestament de vehicles al final de la seva vida útil
- Residus procedents de les instal·lacions per al tractament de residus
- Residus del tractament aerobi de residus sòlids
- Residus de les plantes de tractament d’aigües residuals no especificats en cap altra categoria
- Residus de la preparació d´aigua per a consum humà o aigua per a ús industrial
- Residus procedents de la fragmentació de residus que contenen metalls
- Residus de la recuperació de sòls i d’aigües subterrànies
- Residus municipals tipus II són roba, fusta, mescla procedents de mercats, de la neteja viària i de clavegueres, i voluminosos
- Residus de la construcció
En cas que no arribin tractats i compactats, hauran de passar, en el primer cas per la línia de triatge i en el segon, directament a la premsa, abans d’anar al dipòsit controlat.
11 anys de tràmits i canvis polítics
Aquest projecte comença a definir-se l’any 2008, quan l’Ajuntament de Riba-roja va signar el primer conveni de col·laboració amb l’empresa Urbaser, aleshores impulsora del projecte, que va obtenir la declaració d’impacte ambiental favorable el novembre de 2012 i l’any següent es va aprovar el Pla Especial Urbanístic per part de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya. Tot i això, la inversió va quedar en stand-by i l’any passat l’Ajuntament va entrar en litigi amb l’empresa que va acabar amb l’entrada de la lleidatana Griñó al projecte, adquirint el 50% dels drets i constituint la societat Lestaca per explotar les instal·lacions amb Urbaser, fent efectiva la compra dels terrenys i la sol·licitud del permís d’obres a l‘Ajuntament de Riba-roja d’Ebre el passat mes de desembre.
Imatge del ple de constitució de la nova Corporació Municipal, el 15 de juny.
Els darrers mesos, ajuntaments de la comarca i el mateix Consell Comarcal han mostrat la seva oposició al projecte, la qual cosa va motivar que el departament de Territori i Sostenibilitat revisi a fons tots els procediments referents al projecte. Aquest moviment contrari va acabar amb la destitució de l’alcalde de Riba-roja d’Ebre, Antonio Suárez, com a director territorial, tasca que havia desenvolupat des de 2016, i amb un canvi polític a la Ribera d’Ebre, on el PDeCat ha deixat de ser la força hegemònica en favor d’ERC. Passades les eleccions, la nova legislatura al Consell Comarcal, iniciada tot just aquest dilluns, comença amb Suárez com a portaveu de la Federació d’Independent de Catalunya (FIC) defensant “l’autonomia municipal i poder parlar de tot sense límits”, ja que davant “els grans reptes que tenim al davant fora els pròxims anys bo i necessari restablir el diàleg per a futurs consensos”. Una crida al diàleg i un model comarcal inclusiu que ja va reclamar el Govern Municipal en el ple de constitució de la nova Corporació.
Una infraestructura al servei del país
Imatge actual del camí de Maials, que dóna accés a les instal·lacions de les Valls.
L’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre confia en la col·laboració amb el departament de Territori i Sostenibilitat davant una infraestructura que Riba-roja posa a disposició del país, i que suposa unes contraprestacions per al municipi, com són una major activitat als comerços i serveis del poble i la creació de 14 llocs de treball, als quals se sumaran una trentena més amb la segona inversió anunciada per l’empresa Lestaca d’una planta de despolimerització, avançant cap a un model d’economia circular i frenant el despoblament rural que viu la comarca. També destaca la transformació en carretera de 8 dels 13 quilòmetres del camí de Maials (via d’evacuació del Pla d’Emergències Nuclear PENTA), el desenvolupament del reg en 130 hectàrees del terme municipal i uns ingressos municipals que permetran mantenir els serveis als veïns, en un moment en què el tancament anunciat de la nuclear posa data de caducitat al model econòmic actual de la Ribera nord.
“Tenim plena confiança amb la Generalitat i el departament de Territori i Sostenibilitat, i ens consta que al nostre país en aquest tipus d’instal·lacions es fan les coses bé”, diu l’alcalde, que afegeix que “l’Ajuntament de Riba-roja és el primer interessat en què es facin les coses bé a les Valls”, ja que es tracta de la inversió més gran al municipi des de la construcció de la central hidroelèctrica el segle passat.
Més informació del projecte en aquest enllaç.
