25N a Riba-roja d’Ebre: «Només si les dones fem pinya podem erradicar la violència masclista del nostre poble»

25N a Riba-roja d’Ebre.

La plaça de la Vila ha tornat a acollir, un 25 de novembre, l’acte commemoratiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones, el 25N, organitzat per la regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre. Aquest divendres al matí, les dones de Riba-roja han tornat al carrer, després de dos anys de lectures per megafonia; una pancarta lila ha penjat tota la setmana de la balconada de la Casa de la Vila, donant visibilitat a la causa i recordant que «a Catalunya 2 de cada 3 dones han patit o patiran violència masclista al llarg de la vida».

Al punt de migdia, representants de les dues entitats locals de dones han participat en la lectura del manifest institucional impulsat per l’administració pública. A Riba-roja, han posat la veu al manifest Leo Cervelló, de l’Associació de Dones de Riba-roja, i Maria José Franquet, de la Plataforma Feminista. També hi ha assistit l’alcalde, Antonio Suárez. L’acte també compta amb el suport de la regidora d’Igualtat, Maria Franquet, que ha instat a les dones riba-rojanes a «tenir cura de les dones del nostre voltant» i a «donar suport a les que són veïnes nostres, perquè la violència masclista també passa a Riba-roja, no és una cosa de la qual parlen en un manifest o a la tele». La jove espera que la celebració del 25N al poble «serveixi per adonar-nos que cal fer comunitat, perquè una persona sola no té la suficient força per fer-ho»; «només si les dones fem pinya podem erradicar la violència masclista del nostre poble», ha afegit Franquet.

Com a Riba-roja, la lectura del manifest s’ha celebrat a tots els pobles de la comarca, i a la seu del Consell Comarcal. I és que la Ribera d’Ebre no s’escapa d’aquesta xacra social. Només aquest any, els Serveis Socials comarcals han atès a 30 dones de la comarca víctimes de violència masclista, i una vintena ha tingut el suport i acompanyament psicològic i jurídic del Servei d’Informació i Atenció a les Dones de la Ribera d’Ebre (SIAD). Aquest és un servei gratuït, format per una psicòloga, una educadora social i una advocada, que recolza a la víctima en el cas que decideixi denunciar l’agressor, una decisió que sempre és personal. També es disposa d’un telèfon gratuït i confidencial que funciona cada dia de l’any, durant 24 hores: 900 900 120, que aquest 2022 ha atès 8.293 trucades.

A continuació, us convidem a llegir el manifest que s’ha posat en comú aquest migdia a la plaça de la Vila:

Declaració institucional del 25 de novembre de 2022

Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones

Els veïns han tornat a sortir al carrer el 25N, després de dos anys que s’ha tingut que llegir per megafonia per la pandèmia.

Avui, 25 de novembre, ens convoquem per commemorar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones. La violència masclista té moltes formes i l’impacte en les seves vides depèn, en gran mesura, de la garantia d’accés a drets bàsics per a la seva reparació.

De totes les formes de violència masclista, les violències sexuals són les més prevalents, les més invisibilitzades i les més naturalitzades. Tot això fa de les violències sexuals un component central del patriarcat. No tenen a veure amb el sexe sinó amb el poder. El poder de cosificar, d’humiliar, de dominar, de disciplinar, de generar por i de restringir la llibertat de les nenes, les adolescents i les dones. El poder de crear l’expectativa social que els homes han de prendre la iniciativa en el sexe i no aturar-se fins rebre una negativa directa. Fins i tot el poder d’ignorar una negativa o de traspassar els límits amb la insistència.

També el poder de produir un sentiment de vergonya per haver patit una agressió sexual, el poder de responsabilitzar i culpabilitzar les víctimes/supervivents (com anava vestida, què havia consumit, en quin lloc estava, si anava sola…) en lloc d’assenyalar l’agressor com a únic responsable. O el poder de posar en dubte la intenció de les denunciants. I, de manera cabdal, el poder de crear un imaginari en què les agressions les comet un desconegut a l’espai públic amb perfil psicòpata i depravat, malgrat que la major part de les agressions, especialment aquelles més greus, ocorren en espais considerats privats i els agressors més habituals no tenen un perfil concret. Les cometen amics, parelles, companys d’estudis o de feina, veïns, familiars o referents propers.

Els moviments feministes d’arreu del món s’han rebel·lat contra aquest poder patriarcal, han assenyalat les causes i les conseqüències de les violències sexuals i n’han identificat les diverses expressions en tots els àmbits en què ocorren (familiar, de la parella, social o comunitari, laboral, educatiu, digital o polític). També han denunciat la cultura de la violació que normalitza i accepta la violència sexual envers les dones i han generat una onada de sororitat per reconèixer la veu de les dones que denuncien i per acompanyar-les.

Simultàniament, els feminismes han impulsat dos grans canvis. En primer lloc, han posat el consentiment al centre. La llibertat sexual inclou practicar sexe tan sovint com es vulgui i amb qui es vulgui, així com rebutjar fer-ho. Això interpel·la tota la societat i especialment als homes, perquè es desprenguin dels estereotips i dels rols de gènere en què els socialitza el patriarcat, perquè aprenguin a identificar en ells mateixos i en el seu entorn d’amistats, familiars i companys de feina o d’oci totes aquelles actituds i conductes que legitimen, banalitzen o que directament constitueixen violència sexual.

I, en segon lloc, els feminismes han exigit que es faci efectiva la diligència deguda dels poders públics i que s’erradiqui tota forma de violència institucional. Una responsabilitat que abasta tant les polítiques de prevenció com les de reparació, les quals han d’estar suficientment dotades de recursos econòmics i requereixen la màxima col·laboració i cooperació interinstitucional i intersectorial.

Aquest és el compromís que refermem totes les institucions polítiques del país. Un compromís amb la garantia de tots els drets que es veuen vulnerats amb les violències sexuals: des del dret a la seguretat, al dret a la integritat física i psicològica, passant pel dret a la salut, el dret a l’educació o el dret a la participació social i política. En definitiva, un compromís amb la llibertat de les dones que ens ha de fer també una societat més lliure.