Riba-roja reivindica els drets del col·lectiu LGBTIQ+ amb un mural i una bandera de l’Orgull a la façana de l’Ajuntament

Riba-roja d’Ebre se suma aquest any, per segon consecutiu, als actes del Dia Internacional de l’Orgull Gay per reivindicar els drets del col·lectiu LGTBIQ+, i ho fa onejant per primera vegada des de la balconada de la Casa de la Vila una bandera de l’Arc de Sant Martí, símbol d’aquesta lluita. També amb la lectura pública del manifest que ha escrit per a l’ocasió el col·lectiu les Arramblades de Tivissa, per donar visibilitat “que en l’entorn rural sempre hi hem sigut i no ens n’hem d’amagar”.

Els actes d’avui 28 de juny culminen el mes de l’Orgull que s’ha celebrat arreu del món, i que a Riba-roja, després de pintar un pas de vianants i un banc multicolor l’any passat a la plaça dels Jubilats, la Regidoria d’Igualtat ha volgut reivindicar també enguany perquè “volem una Riba-roja de i per a tothom, una Riba-roja on la diversitat de l’amor sigui possible i acceptada”, diu Maria Franquet, primera regidora amb cartera al Consistori per treballar i normalitzar que cadascú visqui la seva sexualitat i identitat de manera lliure.

Mural de Ferran Orta al camp de futbol

També per reivindicar els drets de les persones lesbianes, gays, bisexual, transgènere o d’aquells que viuen la seva sexualitat de manera poc usual, els dies previs s’han pintat una sèrie de murals a tots els pobles de la comarca, una intervenció que ha anat a càrrec el duet A la sombra crew, format pel riba-rojà Ferran Orta i l’asconenc Henrky Knight.

El projecte, conegut com Tenim molta cara, aborda diferents temàtiques relacionades amb el moviment de l’Orgull: “temes trans, poliamor, relacions obertes, amor a la tercera edat…, sempre en el context d’estimar com i a qui vulguis”, explica Ferran Orta. En el cas de Riba-roja, el mural que s’ha pintat parla de l’acompanyament dels pares cap als fills a l’hora que tinguin “llibertat d’escollir la seva opció sexual i se sentin recolzats per la família”, afegeix l’artista, orgullós d’aquest primer mural pintat al seu poble natal, que es pot veure a la paret del camp de futbol, al costat del parc infantil.

A continuació podeu llegir el manifest llegit a migdia des de la megafonia municipal, una lectura que ha anat a càrrec de Marina Castellví, membre de l’Associació de Joves de la Txavalada:

El jovent som aquí per commemorar la lluita per l’alliberament sexual i de gènere que fa més de 50 anys les nostres germanes van iniciar als carrers de Stonewall, Nova York. Aquelles persones van desafiar el poder establert i se van alçar per fer front als continus abusos i agressions policials als quals se veien sotmeses.
Avui, com sempre, volem reivindicar aquesta lluita, que també és la nostra. Tenim l’herència de aquelles persones valentes que, al llarg dels anys, han denunciat les injustícies, els rols i els abusos de poder imposats que los impedien viure plenament les seues vides i expressar-se amb total llibertat.
Segur que molts us pregunteu per què lluitem? Per què calia que nasqués, ara fa un any, una associació com aquesta en un poble com el nostre? Doncs és ben senzill: lluitem perquè el cos ens ho demana, perquè volem ser persones lliures i sentir-nos segures i orgulloses de naltros allà on siguem i allà on vagim; perquè volem expressar-nos tal com som i estimar i ser feliços amb la nostra gent, a casa nostra, als nostres carrers… en definitiva, al nostre poble; lluitem pels drets de les persones trans, bisexuals, gais, lesbianes, intersexuals… i ho fem des del nostre petit poble, desde la ruralitat, perquè aquí també hi som, sempre hi hem sigut i no ens n’hem d’amagar.
Som aquí perquè no ens podem quedar callades davant les agressions, els insults, la demagògia i, sobretot, davant de la LGTBIfòbia –sovint invisibilitzada– que patim.
I és que n’estem fartes, d’escoltar mentides i discursos d’odi dirigits cap a nosaltres: uns discursos que fomenten les desigualtats i que neixen de les boques d’una minoria privilegiada que té por de perdre aquests privilegis. I és per això que ens plantem davant la ignorància per dir que som aquí, i que –sempre fent ús de la raó i de la paraula– lluitarem per combatre tot aquest odi i fer del nostre poble un espai segur per a nosaltres i les generacions que vindran.
Exigim polítiques pensades per i per a les persones LGTBI, perquè es puguin garantir els nostres drets sense prescindir de cap de nosaltres. Estem molt contentes de poder veure com a poc a poc es van donant passes a favor dels nostres drets, com és el cas de la recent Llei Trans, que despatologitza i reconeix la lliure determinació de gènere de les persones trans. Esperem que sigui la primera llei de moltes que estan per venir, perquè les nostres identitats, sexualitats i els nostres cossos no són objectes de debat.
Per tot això avui ens reivindiquem: perquè venim a trencar esquemes i tabús, perquè ja n’hi ha prou d’aguantar insults i menyspreus, perquè volem un poble lliure i tranquil per la seua gent i, sobretot, perquè som lluita i ho continuarem sent fins que calgui.