Un abans i un després per Riba-roja d’Ebre amb l’obertura al riu del Nucli Antic per la Barbulla

“El riu s’encamina decididament vers l’est, cercant la nostra terra amb un amor tenaç, però tan aviat com hi arriba comença a fer giragonses com si, embadalit amb el paisatge que ell mateix crea, retardés l’hora de perdre’s en la mar”.

Amb aquestes paraules del cronista riberenc Artur Bladé i Desumvila per descriure els primers quilòmetres del riu Ebre en terres catalanes, la Presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, ha felicitat als riba-rojans per la recuperació urbanística del Nucli Antic i la façana fluvial, animant-los a gaudir de la nova Baixada de la Barbulla “que connecta el poble amb el riu i obre la vila a aquests paisatges espectaculars que donen la benvinguda al riu Ebre a Catalunya”.

Riba-roja d’Ebre, On l‘Ebre es fa català, ha inaugurat avui les obres de rehabilitació de la Baixada de la Barbulla i la plaça del Molí del Sindicat, una de les actuacions més destacades de les que s’han executat els darrers anys dins el projecte comarcal GR-99 Camí de Sirga, Camí de Riu, amb gairebé 250.000 euros d’inversió al poble, finançats amb fons europeus FEDER i fons propis. El projecte va ser redactat per l’arquitecta riba-rojana Carme Espinosa Rufat, mentre que Santiago Espinosa Tugues n’ha estat el director de l’obra.

La inversió ha permès transformar i dignificar el Barranc de la Barbulla, una de les vies tradicionals d’accés al Nucli Antic i a l’antic castell templer, durant dècades intransitable per la runa; mentre que la plaça del Molí del Sindicat és un espai recuperat sobre l’antiga depuradora d’aigües residuals que enllaça amb l’embarcador municipal i el tram del passeig fluvial que comunica amb el Pou de Manolo, també rehabilitats.

Autoritats, pubilles i hereus, veïns i el seguici festiu riba-rojà, amenitzat per la Banda de Música de Falset, han pogut completar una passejada des de la plaça de la Vila, fins a l’embarcador municipal, a peu de riu, constatant la transformació urbanística que s’ha viscut els darrers anys i que ha permès a Riba-roja deixar de viure d’esquena al riu.

De fet, culmina així un procés iniciat fa més d’una dècada amb l’obertura del mirador de Jesús Moncada, el 2012, i els miradors de Dalt i de Baix creats amb la reforma del carrer Sequer i la plaça del Forn, i inaugurats pel president Puigdemont el 2016. Tot plegat, se suma a altres petits projectes per embellir i donar vida al Nucli Antic que es van impulsar els primers anys, quan la crisi econòmica no permetia grans obres, gràcies a la voluntat municipal i a molts veïns compromesos amb frenar el deteriorament del casc històric riba-rojà.

 

Canvi de mentalitat

La fita d’avui, però, va més enllà de qüestions urbanístiques, com ha destacat l’alcalde de Riba-roja d’Ebre, Antonio Suárez, en els parlaments: “Connectant-nos de nou amb el riu celebrem un canvi de mentalitat, deixant enrere una barrera mental que ens vam autoimposar de manera involuntària amb la construcció de la via del ferrocarril i la construcció de la pressa”. Aquests grans projectes del segle XX “no només van estrangular el barranc de la Barbulla”: “El ferrocarril ens va connectar amb el progrés, a l’hora que ens arravatava els fills i el talent del poble cap a la ciutat. Amb la baixada de comportes de la presa el novembre de 1967 vam il·luminar Catalunya, però va posar fi a la navegabilitat de l’Ebre a Riba-roja”, ha recordat l’alcalde, convençut de la nova consciència col·lectiva que viu Riba-roja els darrers anys: “Tornarem a ser un poble d’acollida –ha dit, en referència als nous reptes que afrontarà el municipi els propers anys, amb projectes com la construcció d’una central hidroelèctrica reversible i l’aposta pel turisme–, i els nous riba-rojans que vindran trobaran un poble amb una forta identitat, amb una dinàmica viva, activa i forta; una vila coneixedora del seu passat, protagonista del seu present i projectada cap al futur”.

La presidenta del Parlament ha expressat també la seva “satisfacció enorme” de constatar el retrobament dels veïns amb el riu i el canvi de mentalitat en els riba-rojans, havent estat ella mateixa testimoni en primera persona d’aquesta evolució gràcies a les nombroses visites que ha fet al poble pel seu vincle amb la literatura i la poesia, especialment quan Riba-roja d’Ebre era l’epicentre de les lletres catalanes amb el Festival Poesia des dels Balcons.

 

Compromís i col·laboració entre pobles de la Ribera d’Ebre

La Presidenta Borràs ha posat Riba-roja d’exemple, destacant el compromís que ha requerit impulsar un projecte com el del GR-99 Camí de Sirga, Camí de Riu amb fons europeus, que ha implicat la Generalitat, el Consell Comarcal i set pobles de la comarca.

En aquest sentit, la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim, que també ha estat testimoni de primera mà de tots els passos fets per recuperar la façana fluvial i obrir Riba-roja al riu, s’ha mostrat molt contenta de compartir aquest moment amb els veïns, tot recordant els inicis del FEDER: “Malgrat els canvis de Govern, els problemes i les pandèmies dels darrers anys, podem dir que hem arribat on volíem arribar: obrir els pobles de la Ribera d’Ebre al riu i dotar l’antic Camí de Sirga, avui GR-99, d’espais naturals recuperats i un ric patrimoni comarcal amb el que volem atraure nous visitants a la comarca”.

A hores d’ara, ha dit Carim, queda per completar un 7% de les actuacions previstes en el projecte presentat davant la Unió Europea en l’anterior legislatura comarcal: “Era una il·lusió i ja quasi ho tenim”. Optar als Fons Europeus de Desenvolupament Rural (FEDER) suposava una nova manera de treballar i demanava de la col·laboració entre pobles de la comarca: “Hi vam posar molta il·lusió, tots, tot i que era difícil i complex, perquè jugava amb voluntats de molts pobles. Els ajuntaments havien d’avançar els diners, el Consell havia de gestionar el finançament i era un joc de confiances del qual podem dir, orgullosos, que ens n’hem sortit, en benefici dels pobles i en benefici de la comarca i del país”.

 

Continuar dignificant el Nucli Antic

La visita institucional d’avui ha posat en valor el compromís de les institucions amb la transformació de pobles com Riba-roja. L’alcalde ha volgut subratllar també que s’ha de continuar avançant, i caldrà també la implicació no només de les administracions, sinó també dels veïns i ciutadans. És optimista. Al Nucli Antic es veu moviment. Es comencen a arranjar les primeres façanes; avui ja era visible la primera bastida des de l’escalinata de la nova Baixada de la Barbulla, i ja hi ha entrada la comunicació d’obra a l’ajuntament per rehabilitar una altra casa. “Esperem que darrera en vinguin més ara que tornem a disposar d’un Nucli Antic digne i òbviament obert al riu”, ha afegit Suárez.

Aquesta voluntat de continuar avançant també l’ha remarcat la presidenta del Parlament de Catalunya en la seva visita institucional avui a Riba-roja, després de saludar davant la façana de la Casa de la Vila a una nombrosa representació del teixit associatiu local: “Hi ha qui pensa que és des de les grans institucions del país, com la que presideixo, on es fa la gran política. Jo, en canvi, estic convençuda que és des dels ajuntaments, l’administració més propera al ciutadà, que es fa la política gran, com veiem avui. Ajudem-nos a fer gran política i política gran en favor del país. Compteu amb mi sempre”, ha escrit en aquesta ocasió Laura Borràs en el llibre d’honor de l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre. Al despatx de l’alcalde, la Presidenta ha obsequiat al poble amb una senyera, la bandera nacional de Catalunya, la número 145 d’una edició especial, limitada i numerada. Al seu torn, ja durant els parlaments a l’embarcador municipal, Riba-roja l’ha obsequiat amb una reproducció en miniatura de l’ermita de Santa Magdalena de Berrús.