El que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú
El concepte dret a decidiri judicialitzaciója formen part del lèxic habitual de tots els catalans i les catalanes d’ençà de l’inici del procés i les conseqüències de l’1 d’octubre.
Des de 2010 hem participat en mobilitzacions cada 11 de setembre amb una ciutadania exemplar que ha mostrat, any rere any, un civisme que deixa els carrers de Barcelona i del país nets com una patena.
Riba-roja d’Ebre, on l’Ebre es fa català, és un poble que sempre ha fet gala d’aquest caràcter cívic propi del país. I novament ho va demostrar el passat dimarts, 30 d’abril, en l’assistència de públic al ple ordinari del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.
Riba-roja va defensar davant del ple del seu Consell Comarcal el dret a decidir: a decidir el nostre futur, a decidir què fem a casa nostra, el que políticament anomenem autonomia municipal.
Assegut aquell dia a la mesa del ple -com a conseller comarcal-, em preguntava com podien 12 dels 19 consellers, tots ells independentistes i defensors incansables del dret a decidir per a Catalunya, negar el dret a decidir del meu municipi, dret que reclamaven els meus ciutadans asseguts entre el públic a l’altre costat de la taula, riba-rojans i alhora riberencs, perquè Riba-roja també és Ribera.
No menys atònit i sorprès em quedava -aquest cop com a alcalde-, en llegir que tretze ajuntaments, representats en una ‘bonica’ foto feta aquell mateix migdia amb l’Ebre que ens uneix de fons, anunciaven contenciosos contra una llicència d’obres d’un dipòsit de residus d’un ajuntament d’un poble veí i germà. Tots 13 ajuntaments, amb alcaldies independentistes, que han criticat fins a no poder més la judicialització del procés català i han demanat diàleg, ara judicialitzen la decisió d’un poble català, veí i germà.
En aquest tipus d’accions, que repetidament veiem en els mitjans, personalment només veig una classe política més preocupada en la gestió d’emocions i xarxes socials que en governar. El que en temps pretèrits es deia “fer-se la foto” –amb plataformes-, avui preval sobre el respecte a les decisions legítimes adoptades per les institucions democràticament escollides pels nostres ciutadans. Clar i català, la rauxa per sobre del seny.
Aquest dijous 9 de maig em podré reunir, per fi, amb el President Torra, i l’alcalde de Riba-roja d’Ebre li explicarà la realitat del poc reconfortant quotidià del nostre municipi, i òbviament com a alcalde riberenc, una altra visió de la Ribera d’Ebre, massa sovint silenciada en els darrers mesos. Al President, ferm defensor del dret a decidir i contrari a la judicialització del procés, un humil servidor li demanarà per a Riba-roja d’Ebre -un dels 947 municipis del país-, el que mateix que ell demana per a Catalunya: el dret a decidir i el diàleg com a pilars fonamentals per fer avançar Riba-roja, la Ribera d’Ebre i Catalunya, … Res més que això. I veïns i Ajuntament de Riba-roja d’Ebre confiem que el President sigui conseqüent.
Antonio Suárez Franquet
Alcalde de Riba-roja d’Ebre