CENTRAL HIDROELÈCTRICA:
Podem deixar els vehicles al voltant d’aquesta zona i començar la nostra caminada. La presa de Riba-roja d’Ebre, amb uns seixanta metres d’altura i l’embassament, amb una capacitat de 210 hectòmetres cúbics i una superfície de 2.152 hectàrees, s’estén fins a Mequinenza, ja en territori aragonès.

L’empresa ENHER va ser l’encarregada de construir aquest pantà i la seva central hidroelèctrica, entre 1958 i 1967, deixant sota les seves aigües el poble aragonès de Fayón, del qual encara sobresurt l’antic campanar. L’entorn posseeix una bellesa espectacular, gairebé verge, amb serres com les de Berrús i la Fatarella, valls, barrancs i entrades fluvials, a més d’una variada vegetació. 

En el pantà, la pesca conviu amb la pràctica de tota mena d’esports nàutics: piragüisme, caiac, esquí aquàtic, navegació a motor, rem i vela, entre altres. Damunt de la presa trovem la zona d’esbarjo de la Societat de Pesca “La Carpa”, on disposem de barbacoes, taules i bancs on gaudir d’una bona carn a la brasa, uns calçots o una bona paella a l’aire lliure. El primer de maig, els riba-rojans/es celebren cada any, en aquesta zona, la Festa de la Clotxa. 

LA GARITA DE PINYERES:
És una torre, probablement del segle XIX, situada estratègicament en un turó a la Serra dels Valencians, prop de la riba dreta del riu, al sud de la central hidroelèctrica, a la partida de Pinyeres, entre Berrús i Santa Madrona. Va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

És una torre de planta quadrangular realitzada amb pedres de diferents mides lligades, amb morter i disposades en filades irregulars. Les cantonades estan tallades al biaix, reforçades amb carreus de diferent mida. En els murs millor conservats encara es conserva alguna espitllera. 

També se li diu garita, gal·licisme arrelat d’antic en el català amb el significat de refugi o, encara més precís, refugi de sentinella. Amb aquest nom es coneixien algunes de les torres de telegrafia òptica de la línia de l’Ebre, com les de Faió, Riba-roja o Ascó. Els castells, les torres i altres fortificacions van tenir un gran protagonisme en el passat en el control, la defensa, la seguretat, el refugi o la comunicació dels pobles i de la gent de la Ribera d’Ebre. De temps remots aquestes construccions estaven estretament lligades i constituïen estructures dependents que seguien la línia de l’Ebre, del Segre i dels seus afluents. 

La Garita de Pinyeres està envoltada de restes de trinxeres de la Guerra Civil. 

L’APARELL SALAMANCA – LA LINIA TELEGRÀFICA DE L’EBRE:
El General Salamanca va idear, a partir d’altres models ja existents, un nou aparell de telegrafia òptica per instal·lar-ho als terrats de totes les torres que s’estaven construint al tram mitjà i al final de la conca de l’Ebre. Es tractava d’un aparell de fusta format per un masteler d’uns 6 mestres d’alçada amb dues grans aspes o paletes muntades una a cada costat de l’eix que es podien accionar i fixar-se mitjançant cordes o cadenes. El pal es rematava amb un gallardet que s’accionava per comunicar l’inici de la transmissió. Els telegrafistes accionaven els mecanismes estirant de dalt cap a baix les cordes i fixant les paletes a les posicions desitjades: a 45 graus cap al cel, en posició horitzontal, a 45 graus cap a terra, en posició de descans. Combinant entre les quatre posicions de cada aspa s’aconseguia representar, mitjançant claus prèvies, nombres dígits, de l’1 al 9, més el 0 i dues lletres, la A i la B. 

LA SENDERA DELS VALENCIANS:
Podem continuar la caminada per la sendera dels Valencians. Una sendera d’uns 4 quilòmetres, entre la partida de Pinyeres i el camí de la Fatarella, que ha tingut molt èxit en les curses de la Xallenger BTT Figot Race Terres de l’Ebre, per les espectaculars vistes sobre el riu, la presa i el terme de Riba-roja. 

EL MIRADOR DE LA RIBERA:
Al mirador de la Ribera, al camí dels Valencians, podrem gaudir del paisatge i de les magnifiques vistes. Es pot veure la presa, Riba-roja d’Ebre, Almatret, Flix, Ascó, La Torre, Vinebre, La Palma, Bovera… Al davant, hi trobem un aljub i un aixopluc de pedra seca.