
Vall de Penes.
VALL DE PENES:
Terres de secà situades als dos costats i enmig del barranc del seu nom, amb dos braços de naixement, prop de la Vall de Savines. S’hi accedeix per una drecera, a la dreta del camí de Senals, en direcció a la presa. Agafa terres del Nord de Vall de Tapioles i Vall de Llèssies, i la banda dreta de la drecera de Vall de Savines.
VALL DE SAVINES:
És zona de secà i garriga. Està situada als dos costats i al fons del seu barranc, entre el de Tapioles i la drecera de Vall de Penes. La de Vall d’Arenyes i Senals és al Sud. Accedim al camí de Vall de Savines per una sendera recuperada, que agafem al camí de Vall de Penes.
ELS CASTELLONS:

Vista panoramica des dels Castellons.
Els Castellons, també conegut per alguns per Castell dels Castellons. Situat a llevant del poble en un altiplà del marge esquerre del riu, sobre la presa de Riba-roja. Les vistes panoràmiques que es dominen des d’aquest punt són impressionants.
El cim es presenta com una ampla plataforma amb gran domini panoràmic del riu. El vessant sud és escarpada i cau sobre el riu; els vessants est i oest són de difícil accés, ja que cauen sobre petits barrancs; l’accés més fàcil és per la vessant nord. El jaciment es troba a els vessants sud i est d’un espigó format per dos turons en sentit est-oest. El primer turó d’uns 160 m d’alçada, té forma cònica truncada per un aflorament rocós al cim, situat a uns 100 m al nord dels Castellons (I), del que resta separat per un petit barranc conreat d’oliveres. Seguint cap a l’oest es troba l’altre turó, de forma allargada i d’alçada inferior, que dóna al riu. Diverses prospeccions, l’any 1988, varen documentar ceràmica a mà del Bronze Final – Primera Edat del Ferro, juntament amb fragments a torn corresponents a àmfora fenícia i probable àmfora ibèrica. També es documentaren fragments de ceràmica medieval i àrab. Probablement es va habitar posteriorment perquè a prop s’hi han trobat tombes excavades a la roca.

Torre del Castell dels Castellons.
Al seu cim també es troben les restes d’una fortificació medieval, construïda amb pedres i morter, relacionada amb l’embarcador que hi havia a la partida de Senals. Són visibles cinc torres quadrades adossades a la muralla nord de 61 m de llargada i 1’20 m d’amplada. Una de les torres centrals ha estat buidada per l’acció de clandestins, deixant al descobert el parament interior i l’alçada de les parets.
Planta de l’edificació resseguida, en algunes parts, per trinxeres de la Guerra Civil.
Al seu cim també es troben les restes d’una fortificació medieval, construïda amb pedres i morter, relacionada amb l’embarcador que hi havia a la partida de Senals. Són visibles cinc torres quadrades adossades a la muralla nord de 61 m de llargada i 1’20 m d’amplada. Una de les torres centrals ha estat buidada per l’acció de clandestins, deixant al descobert el parament interior i l’alçada de les parets.
Planta de l’edificació resseguida, en algunes parts, per trinxeres de la Guerra Civil.
FORN D’OLI DE GINEBRE:
Al peu del turó dels Castellons, podem veure les restes d’un antic forn d’oli de ginebre. No queda cap rastre de la construcció d’aquest forn, però la base es troba perfectament conservada, amb petites mostres d’erosió. S’aprecien els canals excavats a la roca i el conducte de sortida de l’oli, però no s’ha trobat cap mena de recollida. Per les dimensions, i al no quedar-ne cap resta de la construcció, es podria tractar d’un forn de tipus II. En aquest cas, sobre la roca es posaven directament les soques de ginebre i, seguidament, es cobrien amb lloses i argila pastada amb aigua per un perfecte segellat. El foc s’encenia al voltant del forn, provocant l’escalfor necessària per a la destil·lació. En acabar el procés, es destruïa el forn i es deixava la roca preparada per una nova fornada.
VALL DE TAPIOLES:
Terra de secà, comprèn les terres situades a les dues bandes del barranc del seu nom. Són flanquejades per terres de Vall de Llèssies, pel barranc de Vall de Savines i per la drecera de Vall de Penes. Hi accedim per la sendera recuperada, que ve del camí de Vall de Savines.