ELS MONTSERRATS: 

El terme municipal comprèn també les valls de diversos barrancs que aporten les seves aigües a l’Ebre. 

Els barrancs són molt interessants perquè a les seves fondalades i raconades, que aprofiten la humitat dels corrents discontinus de les pluges, hi creix una vegetació molt característica. 

Els barrancs també s’han aprofitat com a via de trànsit, tot ubicant-s’hi masos als marges. Tots aquests barrancs que recorren el municipi són tributaris del riu Ebre, i es poden agrupar segons el marge de l’Ebre pel qual discorren aigües avall. Així, pel marge dret de l’Ebre, un dels molts barrancs que emanen dels vessants septentrionals de la serra de la Fatarella-Berrús és el barranc dels Montserrats (afluent del barranc de les Modorres), provinent de la Punta de l’Home. 

PI DE CARLETS: 

El Pi de Carlets, també anomenat Pi de Benedicto, és un pi centenari situat al costat d’un mas amb un pou d’aigua, a la partida dels Montserrats. És un pi imponent, molt estimat pels riba-rojans/es i pobles veïns, que tants esmorzars ha viscut, sota la seva ombra. 

Cabanes de Volta.

CABANES DE VOLTA: 
Aquestes construccions foren construïdes bàsicament entre el segon i el tercer terç del segle XIX. Es van fer per preservar els animals de treball del fred i la calor per bé que també van servir, i encara ho fan en algun cas, d’aixopluc per als pagesos. Van ser construïdes amb la tècnica de la Pedra Seca, és a dir sense la utilització de materials per fer la unió entre les pedres, són de planta rectangular i amb una sola nau, en algun cas la nau estava dividida per una paret central per delimitar els espais utilitzats per les persones i els animals. La volta del sostre està coberta per terra, fent que estiguin totalment integrades amb el paisatge. 

PUNTA DE L’HOME: 

Punt geodèsic.

La Punta de l’Home, de 551 m, és la màxima cota municipal i fa de divisòria entre els termes de Riba-roja d’Ebre, de la Fatarella i d’Ascó, i arriba pel nord al terme de Flix fins a pocs metres del cim, on hi ha el punt geodèsic que el caracteritza. 

TRINXERES I BÚNQUERS: 

La sendera que va dels Montserrats fins a les Modorres, recuperada per a la caminada «Cremagreixos 2019», està plena de trinxeres i refugis, que formaven la línia defensiva republicana de la Guerra Civil. 

Després de les primeres setmanes de l’ofensiva republicana, iniciada el 25 de juliol de 1938, l’exèrcit de l’Ebre passà a la defensiva. Preveient doncs, el que seria una llarga batalla de resistència i, la més que probable retirada final cap a l’altra banda del riu Ebre, a partir de mitjans d’agost, l’exèrcit republicà va dissenyar i començar a construir un formidable sistema de fortificacions al llarg de la Serra de la Fatarella, entre Riba-roja i Ascó. Un sistema en doble línia, format per grans construccions esglaonades de ciment, amb nius de metralladores, pous de tirador, trinxeres i un gran nombre de refugis subterranis, amb l’objectiu de crear una línia de defensa per a protegir i facilitar una posible retirada dels combatents republicans. 

Búnquer.

Búnquer.