COVA DEL PIQUER AL BARRANC DE LES SABATERES:
La partida de les Sabateres es situa a les dues bandes i al mig del seu barranc. Limita amb les Deveses, a l’oest, i fineix al camí del barranc de les Valls. Els materials tous (calcàries lacustres, margues, gresos, guixos i argiles) fan, que al terme de Riba-roja d’Ebre, s’hi originin coves singulars que, moltes d’elles, van servir de refugi en època de la Guerra Civil. També es feien servir de mas o per a guardar el bestiar. 

Una d’elles és la del Piquer, una cova petita situada en una llisera de roca. Està envoltada de ruda, que és una planta medicinal que té una olor molt forta i penetrant, per la qual cosa per a molta gent no és agradable consumir-la. Encara que té un sabor una mica amarg, la ruda s’ha usat des de fa molts anys com a espècia o per l’elaboració de begudes alcohòliques. 

LA TEULERIA DE LA BOCA DE LA VALL:
Antiga teuleria, situada a la partida de la Boca de la Vall, on encara es poden documentar les restes d’alguns murs corresponents als diferents espais d’ús, així com les restes de l’antic forn emprat per coure teules. 

Construïda en un marge, de planta quadrada, no conserva la coberta. Externament, conserva l’estructura de l’obra, paredada amb pedra seca, més o menys treballades, amb l’obertura d’una volta d’arc de mig punt que dóna accés a la boca del forn, d’arc rebaixat fet a base de maons disposats a cantells. 

Antigament, les teuleries feien la funció de subministrament de material per la construcció. Tenim productes com els «quadrats», les «tobes», els «cairons», els «pisons», els «canons de cos», els «canons estaca» o els «canons de braç petit», paraules i elements desapareguts per sempre del nostre vocabulari. 

També hi trobem altres paraules més actuals, com les «teules», els «maons», les «rajoles i rajoletes», els «embuts», «aurinador vermell» o «asseadora blanca».